Hi havia una exposició de nus de Degas, una de parelles de quadres de Matisse, una retrospectiva d’Artemísia Gentileschi, una sobre la Santa Anna de Leonardo. Què tenia París, aquest final de març, que em va fer deixar totes les exposicions i dedicar el temps lliure a caminar, quasi sense rumb, pels seus carrers? Els records, pas plus, pas moins.
Vaig fotografiar el verd tendre del Jardin du Luxembourg, ahir, a primera hora del matí.
P.S. Bé, sembla fet expressament. La fotografia de la NASA d’avui (que podeu veure a la columna de la vostra dreta) mostra París la nit del 25 de març, amb la lluna, Júpiter i Venus, i el far de la tour Eiffel que es passeja pel cel. Una meravella. Si fos tan fàcil arribar a tu, lluna!
P.S. Bé, sembla fet expressament. La fotografia de la NASA d’avui (que podeu veure a la columna de la vostra dreta) mostra París la nit del 25 de març, amb la lluna, Júpiter i Venus, i el far de la tour Eiffel que es passeja pel cel. Una meravella. Si fos tan fàcil arribar a tu, lluna!
Entrades
Hi pots arribar a la lluna, estimada, amb les ales del teu esperit!
ResponEliminaA vegades no n'hi ha prou amb l'esperit...
EliminaPotser val més que la mirem des d'ací, la lluna, perquè si hi arribàssem, com passa amb moltes altres coses, no ens agradaria tant.
ResponEliminaQui no es conforma és perquè no vol...
EliminaSí, Paris, malgrat la seva incomparable oferta cultural, et pot temptar i fer-te reviure exposicions del tot privées.
ResponEliminaGaudeix-les. I un petó.
Ja torno a ser a Girona...
ResponElimina